En aquest espai publiquem les nostres experiències, activitats i projectes. Esperem que us agradin.
Oest dels EEUU. Natura salvatge.
En el Joshua Tree National Park podem trobar L'Arbre de Joshua, típic d'aquesta zona de California
Aquí podem veure un Juníper de California, intentant obrir-se pas d'entre les roques del Red Canyon
Un altre juníper
Fixeu-vos en com s'ha retorçat aquest bell juníper, gràcies al clima del Gran Cañon del Colorado
La fusta morta es combina perfectament amb les parts vives
Un altre exemplar
Un altre
Un altre
Un altre
Amb aquesta acaba la sèrie del Gran Canyon
En aquesta foto veiem un bonic conjunt d'arbres vius i morts, al Bryce Canyon
Aquest arbre demanava a crits posar-lo en un test
I què m'en dieu d'aquesta miniatura?
Comença l'espectacle.
Les Sequoies Gegants.
Entrant al Sequoia Park em vaig trobar amb enormes arbres de gran alçada, em vaig dir: "doncs són altes, les sequoies ..." Però estava equivocat, no eren sequoies, sinó pins.
Als pocs metres, em vaig trobar de cop i volta amb aquesta imatge.
Vaig quedar-me sense paraules
Era impossible enquadrar tot l'arbre en una sola foto
Molts exemplars han estat debastats pels llamps
Aquí un servidor...
Aquest és el General Sherman, un exemplar de 84 metres d'alçada, 11 metres de diàmetre, i la primera branca mesura 40 metres de llarg
Aquest és el seu nebari.
Podeu veure una persona a peu de carretera?
Aquest Juníper creix d'entre les roques del Yosemite
Un altre exemplar de Juníper amb el tronc castigat
Un altre clavat a la roca
Vist des del darrere
Més sequoies, aquest cop a Mariposa Grove, Yosemite. A aquestes se les coneix com El Solter i Les 3 Gràcies
I per acabar, el Grizzly Giant, un arbre d'edat estimada de 2700 anys. No és el més alt, però és considerat el de més volum
Aquí podem veure un Juníper de California, intentant obrir-se pas d'entre les roques del Red Canyon
Un altre juníper
Fixeu-vos en com s'ha retorçat aquest bell juníper, gràcies al clima del Gran Cañon del Colorado
La fusta morta es combina perfectament amb les parts vives
Un altre exemplar
Un altre
Un altre
Un altre
Amb aquesta acaba la sèrie del Gran Canyon
En aquesta foto veiem un bonic conjunt d'arbres vius i morts, al Bryce Canyon
Aquest arbre demanava a crits posar-lo en un test
I què m'en dieu d'aquesta miniatura?
Comença l'espectacle.
Les Sequoies Gegants.
Entrant al Sequoia Park em vaig trobar amb enormes arbres de gran alçada, em vaig dir: "doncs són altes, les sequoies ..." Però estava equivocat, no eren sequoies, sinó pins.
Als pocs metres, em vaig trobar de cop i volta amb aquesta imatge.
Vaig quedar-me sense paraules
Era impossible enquadrar tot l'arbre en una sola foto
Molts exemplars han estat debastats pels llamps
Aquí un servidor...
Aquest és el General Sherman, un exemplar de 84 metres d'alçada, 11 metres de diàmetre, i la primera branca mesura 40 metres de llarg
Aquest és el seu nebari.
Podeu veure una persona a peu de carretera?
Aquest Juníper creix d'entre les roques del Yosemite
Un altre exemplar de Juníper amb el tronc castigat
Un altre clavat a la roca
Vist des del darrere
Més sequoies, aquest cop a Mariposa Grove, Yosemite. A aquestes se les coneix com El Solter i Les 3 Gràcies
I per acabar, el Grizzly Giant, un arbre d'edat estimada de 2700 anys. No és el més alt, però és considerat el de més volum
La importància dels espais buits
L'estètica d'un bonsai es basa, entre altres coses, en el contrast de forces oposades: la vitalitat del que és nou i la venerabilitat del que és vell. Les reduïdes dimensions de l'arbre dins una torreta respecte de les grans dimensions de l'arbre que la nostra suggestió construeix a partir del que veuen els ulls.
Les fulles noves i tendres de cada any aporten joventut. La vellesa rau, bàsicament, en el tronc i la soca però cal que tot sigui armònic.
Una de les formes de provocar la suggestió de vellesa en un bonsai és amb la forma. La posició abatuda de les branques més baixes, que són les més velles, ajuda a crear aquesta sensació.
Una de les formes de suggerir que l'arbre és gros és creant espais buits entre les branques. Els arbres joves són vitals i densos. Els arbres grossos i vells permeten que les aus, i la nostra imaginació també, volin entre les seves branques.
La densitat de les branques suggereix dimensions reduïdes ( efecte escarola ). No hi ha prou armonia entre una soca vella i la vitalitat de les branques.
Els espais buits entre branques són habituals en els arbres vells i grossos. L'edat que suggereix la soca és coherent amb la que suggereixen les branques.
Les fulles noves i tendres de cada any aporten joventut. La vellesa rau, bàsicament, en el tronc i la soca però cal que tot sigui armònic.
Una de les formes de provocar la suggestió de vellesa en un bonsai és amb la forma. La posició abatuda de les branques més baixes, que són les més velles, ajuda a crear aquesta sensació.
Una de les formes de suggerir que l'arbre és gros és creant espais buits entre les branques. Els arbres joves són vitals i densos. Els arbres grossos i vells permeten que les aus, i la nostra imaginació també, volin entre les seves branques.
Formació d'un mame de thunbergii.
|
2010 : Acabat de comprar. Diàmetre del tronc : 1cm. |
2016 : Els primers anys, he deixat créixer sobretot les branques horitzontals per engrossir el nebari. |
|
2017 : Arriba el moment de la formació inicial. Afavoreixo l'entrada de llum als brots centrals. | |
2017 : Quan els brots centrals han agafat força tallo les branques laterals. | |
2017 :Comença el procés de formació de noves branques. Diàmetre del nebari : 10cm. |
|
2020 : Augmentant la densitat de brots. |
Manteniment de les branques d'oliveres
Cada any a l'hivern faig un procés de manteniment de les branques d'olivera estabilitzades.
No es tracta d'un procés de modelatge sinó de manteniment de la forma.
L'aspecte de les branques abans del manteniment és més o menys el següent:
El procés de manteniment és :
1 : Elimino tots els branquillons que apunten cap amunt o cap avall .
2 : Elimino els branquillons interiors o que neixen a les enforcadures de les branques.
3 : Elimino els brots finals de tots els branquillons.
4 : Elimino totes les fulles deixant-ne només un parell a l'extrem de cada branquilló.
La branca més o menys queda com a la imatge següent:
Els objectius d'aquest manteniment són :
1 : Eliminar les fulles velles que sovint contenen ous d'insectes ( mosca blanca ).
2 : Deixar a la vista la major part dels branquillons per així poder detectar i eliminar les caparretes.
3 : Permetre que el sol arribi als branquillons afavorint així l'aparició de nous brots interiors.
4 : Mantenir la distància entre branques definint capes.
5 : Aprofitar que l'estructura de la branca queda vista per eliminant els branquillons en posició incorrecte.
Història d'una olivera
|
1998 : Acabada de recuperar. |
Disseny inicial i primers anys |
|
2010 : Reestructuració. Reducció d'alçada i nombre e branques. Calia afegir una nova branca per equilibrar. |
|
2011 : Inici de construcció de la nova branca. | |
2016, disseny futur : dividir les masses verdes en parts diferenciades més petites. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)